Monday, 1 May 2017

Primer de Maig: Canviar Europa des dels seus pobles (*)


El Parlament Europeu ha acollit aquesta setmana* una conferència d’Arnaldo Otegi que posa sobre la taula dues cames d’un mateix projecte: Europa i les esquerres. Es tracta de qüestions estrictament polítiques que obliguen a desbordar el legalisme i el moralisme presentats pels que encara creuen en un capitalisme “amb rostre humà”. Un maniqueisme que, connivent amb plantejaments neoliberals, obvia que els problemes polítics són sempre col·lectius i que cap col·lectivitat és abstracta, sinó històrica. Ara bé, precisament perquè la història la fan els pobles, no hi pot haver cap canvi històric sense respostes populars.

Parlant en nom de l’esquerra independentista basca, Otegi apel·la a la necessitat d’entrelligar tres punts clau per fer possible un avenir favorable per a les classes populars europees: superar el sectarisme de l’esquerra tot acordant programes comuns, renovar el compromís internacionalista de les polítiques d’esquerra i recordar que l’esquerra no va néixer per a resistir, sinó per a guanyar. Tot plegat és presentat arran d’una reflexió des de l’experiència de l’esquerra abertzale a les institucions del País Basc.

Tuesday, 11 April 2017

Post-truth life as a post-humanistic era

Many intellectuals and analysts currently hold that truth is dead. So, in some sense, we can say that post-truth life is a fact. There are several assessments in that regard, although we can remark two main views. On the one hand, some say that truth cannot become ingrained in a world like ours, where the increasing data hamper any sense. In this view, truth is dead because at present everything depends on a computable criterion. On the other hand, some say that no one can believe in truth anymore. We already know that truth is just an invention for which you can achieve what is wanted. True statements are just verbalized strategies. Whereas the first view fits with a computable age, where all meanings are vanishing, from this second view one thinks that all meanings are possible.

According to many, the electoral victory of Donald Trump corroborates that we are facing the post-truth life. TIME magazine asks in its last cover if truth is dead. We are going to check it right now.

Saturday, 8 April 2017

Materials per pensar la política contemporània

Més enllà dels prejudicis, podem afirmar que la Filosofia Política en català gaudeix de bona salut. I això no s’ha de dir únicament perquè sigui cert sinó perquè el nivell de la producció en llengua catalana d’aquesta branca del pensament no es correspon amb la promoció i les facilitats que rep. En efecte, malgrat les dificultats que sempre té produir pensament crític en una llengua menystinguda, els pensadors polítics que s’expressen en llengua catalana treballen a contracorrent tot justificant la seva tasca per partida doble. Amb tot, el resultat sol estar per sobre de les expectatives.

Tot seguit comentaré un parell d’obres col·lectives de Filosofia Política en llengua catalana amb les que he tingut la fortuna de col·laborar. Totes dues estan recentment publicades i presenten un ampli ventall de qüestions, des de diverses perspectives i tradicions, per pensar (entendre, qüestionar, enfocar, criticar, construir...) la política contemporània.

Entrevista a Francesc Viadel (per Joan Morro) (*)

Quins són els trets principals de l’anticatalanisme?
Des del País Valencià, però també des de les Illes Balears i Catalunya, es caracteritza per un pensament reaccionari que reivindica un tradicionalisme conservador. És la interiorització indígena de la pròpia cultura envers Madrid.

En els teus llibres comentes que el País Valencià ha sigut l’avantguarda de l’anticatalanisme. Per què?
Per una sèrie de circumstàncies històriques. Des dels anys 60 i 70 del segle passat, hi hagut una base sociològica emetent aquest discurs. És el que Toni Mollà ha anomenat una revolució tranquil·la. Es tracta d’un moment en què l’Estat es troba en crisi per la situació del franquisme. Al País Valencià es tradueix en crisis identitàries i d’estructura social. El seu pes demogràfic i el possible reviscolament catalanista fan que l’Estat es preocupi perquè el País Valencià es nacionalitzi en un marc que no sigui l’espanyol.